13 de des. 2013

Estem amb la Marató de TV3


Un any més arriba la Marató de TV3. En aquesta ocasió fomenta la recerca biomèdica i estarà dedicada a les malalties neurodegeneratives.

Els esser humans naixem amb 100.000 milions de neurones. Amb el pas del temps, algunes es van perdent i moren, però el nostre cos només és capaç de crear-ne algunes de noves, molt poques. Es tracta d’un procés natural lligat a l’envelliment de les persones. De vegades, però, les neurones emmalalteixen o moren més ràpidament del que és normal. És llavors quan apareixen les malalties neurodegeneratives.

No són malalties de gent gran, sinó que poden afectar qualsevol edat, des de la infància.

No es contagien, ni s’operen ni, gairebé mai, s’hereten. Tenim neurones al cervell i a la medul·la espinal, els dos principals òrgans del sistema nerviós. En funció del lloc on les neurones moren o es degeneren apareixen unes malalties o unes altres.

Si les neurones que degeneren són a l’escorça cerebral, apareixerà l’Alzheimer; si, entre d’altres, emmalalteixen les de la substància negra del cervell, es produirà el Parkinson. Si les neurones motores de la medul·la espinal moren, apareix l’esclerosi lateral amiotròfica. En el cas de l’esclerosi múltiple queda afectada la funda que envolta una part de les neurones del cervell i de la medul·la...

Cap d’aquestes malalties no té cura i algunes són mortals, només hi ha teràpies per alentir l’aparició dels símptomes i per disminuir les greus limitacions que produeixen en les persones que les pateixen. Com que són degeneratives, es tracta de processos progressius que a mesura que passen els anys són més greus. A més, són malalties que acaben afectant molt la vida social, sentimental i laboral de les persones que les pateixen.

Un dels principals problemes que tenen les malalties neurodegeneratives és que quan es detecten ja estan molt avançades i les opcions terapèutiques són d’eficàcia reduïda. En els darrers anys, però, han millorat els coneixements sobre aquestes malalties i han aparegut medicaments que en controlen més bé els símptomes.

Però encara queden moltes incògnites per desxifrar. Per combatre-les se n’ha de conèixer l’origen. S’ha de continuar investigant per trobar teràpies noves que aturin la malaltia, idear mecanismes de resposta individualitzada a les necessitats de cada malalt i de cada família, així com trobar estratègies preventives.

Per això el 15 de desembre La Marató de TV3 estarà dedicada a les malalties neurodegeneratives.

Més informació a

11 de des. 2013

Els Premis Nobel 2013


Ahir, 10 de desembre, va ser el dia dels Premis Nobel. La jornada començà amb la cerimònia de lliurament dels premis a la Sala de Concerts d'Estocolm, on es van pronunciar diversos discursos amb interludis musicals de la Reial Orquestra Filharmònica d'Estocolm.

Al vespre, a dos quarts de nou, en un clima més distès, es celebrà el banquet dels premis. L’etiqueta diu que és un assumpte estrictament formal. Els homes han de dur corbata blanca i frac, mentre que les dones han de portar vestit de nit. L'ús del vestit nacional dels invitats és una alternativa al frac o vestit de nit.

Els comensals han gaudit d'un menú de tres plats amb un “Mosaic de gallina de Guinea” amb variació de pastanaga i rossinyols amb maionesa de tòfona per començar, seguit d'un plat principal: “Cúpula de Turbot farcit de llagosta noruega” amb tartaleta d’escamarlà sobre llit de crema de formatge i espinacs, terrina de col, salsa de llagosta i puré de patates d'ametlles i unes postres amb torró i la silueta d'Alfred Nobel de xocolata .

Per amenitzar la vetllada hi havia una adaptació de l’obra de teatre “Näktergalarna” (Els rossinyols), que  gira al voltant de tres reeixides cantants d'òpera sueca Jenny Lind , Christina Nilsson i Signe Hebbe, contemporànies d'Alfred Nobel.

Aquí podeu veure les fotos dels guanyadors i dels actes. 
Follow Biblioteques de Torello's board Premis Nobel 2013 on Pinterest.

10 de des. 2013

Dia dels Drets Humans & Nelson Mandela

Nelson Mandela i els drets humans junts per sempre. O no hem de veure com un darrer homenatge a qui tant  ha fet per la igualtat de les persones i els seus drets que el seu funeral sigui un 10 de desembre? 

El 10 de desembre es celebra el dia dels drets humans i, com sol passar en aquests casos, es celebra per recordar que hi ha molts llocs on no es respecten ni tan sols els més bàsics.

La Declaració Universal dels Drets Humans i posteriors tractats internacionals estableixen que els drets humans són universals, indivisibles i interdependents. Hi ha qui pensa que és impossible establir uns drets universals per a totes les cultures del món. L'any 1981, l'Organització per a la Unitat Africana, proclamà la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles, que recull principis de la Declaració Universal dels Drets Humans i en recull de nous, com el deure d'eliminar totes les formes de dominació estrangera.

La cultura islàmica ha recollit crítiques a la Declaració Universal dels Drets Humans, per ser una interpretació de la tradició judeo-cristiana en contradicció amb la tradició islàmica. Alguns països asiàtics consideren que els valors orientals i els occidentals son força diferents.
La idea del liberalisme (llibertats individuals i els drets civils i polítics) es contraposà a les idees marxistes (drets socials, econòmics i culturals)

Sovint els Drets Humans han estat també ignorats en favor de l'anomenada Seguretat Nacional. La mateixa ONU ha reconegut de vegades que alguns Drets Humans poden ser obviats o limitats de forma transitòria en casos greus d'emergència nacional. Aquest no son mai els drets bàsics com el dret a la vida o a no ser torturat,

És important diferenciar i no confondre els drets humans amb els drets constitucionals. Encara que generalment els drets humans se solen recollir dins els drets constitucionals, no sempre coincideixen. Per determinar quins drets són "constitucionals" n'hi ha prou de recórrer al catàleg de drets reconeguts per les constitucions polítiques dels Estats; el concepte de "drets humans" pertany més aviat a l'àmbit de la Filosofia del Dret.

Aquí podeu trobar la Declaració Universal dels Drets Humans i més informació sobre aquest tema a la web de la Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals pels Drets Humans.

9 de des. 2013

Mr. Bean a la Biblioteca

Una mica d’humor per començar la setmana.
L’actor Rowan Atkinson va fer una de les seves primeres aparicions a la pantalla com l’agent d’enllaç poc espavilat, que tenia Sean Connery en la seva darrera interpretació com a James Bond a “Mai no diguis mai més”. Poc després va interpretar les diferents reencarnacions d’Edmund Blackadder a la saga de l’Escurçó negre, una sèrie de culte, i finalment va donar vida a la seva gran creació: Mr. Bean.  
El personatge de Mr. Bean és un tipus maldestre però simpàtic. Viu sol en el seu petit apartament i no parla, i quan ho fa, només algunes paraules entre dents en veu baixa. Sovint sembla no adonar-se del funcionament bàsic de les coses i del món, i l’humor prové dels seus intents de fer tasques simples i de la seva original (i moltes vegades absurdes) solucions als problemes, el seu menyspreu pels altres, la seva mesquinesa i maldat ocasional.
Malgrat el temps transcorregut el seu humor continua plenament vigent i ara, us oferim un dels primers episodis de la sèrie, de l’any 1990, en que Mr. Bean va, com no, a la biblioteca i, es clar té alguns problemes.