20 de des. 2013

Sants tradicionals catalans

Presentació del llibre 
Joan Arimany. Sants tradicionals catalans

Ahir, a la Biblioteca Dos Rius, es va presentar el nou llibre Sants tradicionals catalans de Joan Arimany i Juventeny, publicat per Farell Editors. Seguida d'una  conferència sobre  Fortià i Severí, dos sants de la Vall del Ges.




La tradició popular es fa ressò de l’existència d’un bon nombre de santes i sants amb singular devoció a Catalunya. Són, especialment, aquelles i aquells que han rebut culte a partir de les seves relíquies i dels quals, el poble, en desconeixia els trets biogràfics. La imaginació col·lectiva se’ls va fer seus tot omplint aquest buit amb narracions fabuloses més pròpies del fet llegendari que de la realitat.

Aquest volum recull el coneixement que es té d’aquestes santes i sants que han estat vinculats amb Catalunya des de la religiositat popular. S’hi contemplen els seus trets biogràfics, els atributs característics i se’ls relaciona amb el patrimoni historicoartístic.

Sants tradicionals catalans és el complement i la continuació del Diccionari de sants històrics catalans, publicat fa dos anys pel mateix autor i editorial.

L’autor
Joan Arimany i Juventeny (Manlleu, 1966) és llicenciat en Humanitats,
diplomat en Educació Social i postgraduat en Gestió i Animació de la Cultura
Popular. Al marge de la seva activitat laboral a la Biblioteca Municipal de
Manlleu, es dedica a la investigació i difusió de la religiositat popular catalana.
Des de l’any 2008 és present a Internet amb el blog Devocioteca dedicat a
aquesta temàtica i també n’ha publicat diversos articles en premsa i revistes

Farell Editors
Editorial fundada el 1998 que té diferents col·leccions adreçades a divulgar i
recuperar la cultura popular i tradicional catalana. www.farelleditors.cat

La col·lecció Talaia
Vol aprofundir en temes fins ara poc treballats en el cristianisme i en la
història de l’art, com és la simbologia i la iconografia. El dos primers volums,
Diccionari de símbols cristians, de Mn. Lluís Maria Vericat, i Diccionari de sants
històrics catalans, de Joan Arimany, han tingut una magnífica acollida.

Llibres d’Osona publicats:
Cavallers i Bandolers, Nyerros i Cadells a la ciutat i vegueria de Vic (1580-1615) ;
Osona, 50 indrets amb encant; Espais Naturals d’Osona, 16 excursions; 100
Llegendes de la Plana de Vic; Collsacabra, paisatges i llegendes; Collsacabra
1900-2000, imatges de la vida quotidiana; 111 Fonts del Montseny; Serrallonga,
el bandoler llegendari; Perot Rocaguinarda, cap de bandolers; Collsacabra
1900-2000, imatges de la visa quotidiana; la sotsvegueria del Lluçanès (1611-
1716), etc



19 de des. 2013

Loteria de Navidad

Aqui podeu comprovar si els vostres números de loteria de Nadal han resultat premiats.
L’origen del sorteig de la grossa de Nadal es remunta a l'època de les Corts de Cadis, en plena guerra contra els francesos, quan el ministre de la Cambra d'Índies, Ciriaco Gonzalez Carvajal, va pensar en ella com "un mitjà per augmentar els ingressos de l' erari públic sense augmentar els impostos". El primer sorteig es va celebrar el 18 de desembre de 1812 a Càdis i no va ser fins el 1814, un cop derrotat Napoleó, que es va traslladar a Madrid.

Aquesta loteria va rebre el nom de “Moderna”, per diferenciar-la de la “Loteria Primitiva” iniciada pel Marquès d'Esquilache el 1763. El nom de “Sorteig de Nadal” no va arribar fins al 23 de desembre de 1892 i cinc anys després aquesta denominació ja apareixia impresa en les participacions.

Des del primer sorteig, van ser els nens de Sant Ildefons els encarregats de cantar els números, que fins a 1913 estaven impresos en papers. A partir d'aquesta data, es va implantar el sistema de bombos i boles de fusta que se segueix utilitzant avui.

Tot i que actualment, el premi màxim té un valor de 4 milions d'euros (400.000 € per dècim), en altres temps els premis eren, tenint en compte el cost de la vida, proporcionalment molt més grans. El 1812 els apostadors van jugar 40 reals (6 centims d'euro) per cada bitllet, esperant recollir els 8.000 pesos que van correspondre al primer premi, el número 03.604. Cap al 1870 els dècims costaven 30 centims d'euro i el premi era d'uns 900 euros d'ara. Amb l'equivalent (150.000 pesetes), el guanyador es podia convertir en un gran propietari. Però va ser a les decades de 1920 i 1940 que per una petita inversió de 60 centims d'euro es podien guanyar 15 milions de pesetes de premi, una xifra astronòmica. Eren altres temps. 
Bona Sort!

Cançons de Nadal


Que tingueu unes Bones Festes amb música!!!
I si voleu ens podeu dir quina és la vostra favorita.

16 de des. 2013

Sants tradicionals catalans


Avui us volem donar a conèixer aquest llibre, que serà presentat a la biblioteca Dos Rius de Torelló el proper dijous a les 8 del vespre.


La tradició popular es fa ressò de l’existència d’un bon nombre de santes i sants amb singular devoció a Catalunya. Són, especialment, aquelles i aquells que han rebut culte a partir de les seves relíquies i dels quals, el poble, en desconeixia els trets biogràfics. La imaginació col·lectiva se’ls va fer seus tot omplint aquest buit amb narracions fabuloses més pròpies del fet llegendari que de la realitat.

Aquest volum recull el coneixement que es té d’aquestes santes i sants que han estat vinculats amb Catalunya des de la religiositat popular. S’hi contemplen els seus trets biogràfics, els atributs característics i se’ls relaciona amb el patrimoni historicoartístic.

L’autor, Joan Arimany i Juventeny, és llicenciat en Humanitats, diplomat en Educació Social i postgraduat en Gestió i Animació de la Cultura Popular. Al marge de la seva activitat laboral a la Biblioteca Municipal de Manlleu, es dedica a la investigació i difusió de la religiositat popular catalana. Des de l’any 2008 és present a Internet amb el blog Devocioteca, dedicat a aquesta temàtica i també n’ha publicat diversos articles en premsa i revistes periòdiques.
També podeu visitar la seva pàgina web: http://www.joanarimanyjuventeny.cat