14 de febr. 2014

Fantasies del Ges

Us volem presentar les “Fantasies del Ges”, una obra, escrita per Pitu Chamorro per a cobla i percussió, inspirada en llegendes locals i produïda amb la col·laboració del Teatre Cirvianum, la Coral Cervià i l’Agrupació Sardanista de Torelló.


Podeu trobar més informació sobre aquest projecte a la web del Teatre Cirvianum on es representa el proper mes de març i també a

El ninot de neu


Tenim una Hora del Conte d'autora local. La torellonenca Roser Iborra va publicar el seu primer conte infantil a la revista Cavall Fort quan tenia 16 anys. Ara que en té 61 hi continua publicant periòdicament. “El ninot de neu i altres contes” és el primer volum de la col·lecció “El temps que passa”. Els contes tenen com a fil conductor les quatre estacions de l’any: dos contes de primavera, tres d’estiu, tres de tardor i dos d’hivern. 

Aquests contes es van publicar a “Cavall Fort” en èpoques molt diferents. “El ninot de neu” i “Boira” són molt antics; “Em dic primavera!” i “La tardor perduda”, un dels favorits de l’autora, són relativament recents. El conte “Arbres humans de fulles caduques” formava part de la sèrie “Cinc contes vegetals” amb què l’autora va guanyar el premi “Cavall Fort”. La temàtica dels contes és molt diferent, però l’escola i la família hi són ben presents. També el carrer com a espai de jocs (“Jocs d’havent dinat”), i el fet de créixer i fer-se gran (“Pessigolles blaves”).

Pel que fa a l’edat dels destinataris, és diversa. Va des dels quatre als tretze anys. “El ninot de neu”, el conte que dóna nom al llibre, és un conte molt infantil, destinat a ser explicat. La narració correrà a càrrec d’en Josep Iborra i també comptarem amb la presencia d’en Gerard Costa, l’il·lustrador del recull de contes.


13 de febr. 2014

El 14 de febrer

Arreu del món es celebra el Dia de Sant Valentí, el Dia dels Enamorats o fins i tot el Dia de l’amor i l’amistat. Aquesta festa d’origen pagà commemorava el matrimoni de Zeus i Hera a l’antiga Grècia o les festes de la fecunditat a l’imperi Romà. Va ser a finals del segle V que el 14 de febrer es va fixar per festejar no un, sinó tres sants i màrtirs de nom Valentí. D’aquí a la cristianització de la festa pagana va un pas. Un pas una mica llarg, perquè no és fins al segle XIV que apareixen les primeres mencions d’aquest dia amb connotacions amoroses. És d’aleshores que ve el costum anglosaxó de donar a la persona estimada, o simplement amiga, una nota, tarja o dibuix anomenat “valentí”.


Però no tothom celebra el Dia dels Enamorats el 14 de febrer. A diferents països d’Amèrica Central i del Sud es festeja en dies diferents entre el juny i el setembre, a Egipte pel novembre o a la Xina el setè dia del setè mes del seu calendari lunar. Al Japó també tenen una festa semblant a la xinesa però des dels anys 1960 van adoptar, gracies a una empresa del ram, el costum de regalar xocolates el 14 de febrer. A Espanya diuen que va ser introduïda a mitjans del segle XX per incentivar la compra de regals i sovint s’atribueix la iniciativa a les desaparegudes “Galerias Preciados”. A Catalunya, es clar, el dia dels enamorats és el 23 d’abril, Sant Jordi.
Al llarg de la història, però, no tothom ha estat el dia de Sant Valentí per l’amor als altres com ho demostren fets com la massacre de 2000 jueus que van ser cremats vius a Estrasburg el 1349, que els Reis Catòlics triessin aquest dia del 1502 per expulsar els musulmans que no es volguessin convertir al cristianisme, que Al Capone tries aquest dia del 1929 per “liquidar” comptes amb una banda rival o que 200 miners xinesos morissin en una explosió a una mina de carbó. Bé, també han passat coses positives un 14 de febrer, però d’aquestes no se’n recorda ningú.

12 de febr. 2014

Backstage, més enllà de la música

Autor: Jordi Casanovas

Backstage és un projecte que tracta del que podem trobar més enllà de la música, del valor afegit que podem trobar darrera de certs grups, compositors i obres musicals.

La música serà el principal fil conductor per recomanar diferents grups i àlbums musicals, pel·lícules, documentals i altres audiovisuals, arts plàstiques, obres literàries, de filosofia, i de la natura.

La música serà tractada com a punt d´unió de les diferents cultures i dels diferents móns de les arts.Perquè la música, i la cultura, és viva en tots i cadascun dels éssers vius d´aquest poble, país i planeta.

La intenció és promoure una actitud activa en la cerca de la millor i més positiva música per a cadascú.Hi ha música per a tots els gustos i música per a cada moment. Hi ha "música", MÚSICA i més que música.

La música pot enfocar-se des de moltes maneres i estils diferents; i pot ser creada amb intencions i objectius totalment antagònics. Ser conscients d´això, pot significar la diferència entre tenir el control de les nostres emocions i els nostres estats d´ànim, o que el tinguin altres. Ens pot esclavitzar o fer lliures.

La música que sona als mitjans, a les botigues, a les discoteques i que "està de moda" (als mitjans) no la triem nosaltres. Ni els valors que transmeten, ni les emocions que provoquen, ni el contingut de les seves lletres, ni les conseqüències que tot això té per a les persones i la nostra societat.

Nosaltres, però, tenim la decisió última d´escoltar el que ens posen, el que volem, o escoltar "el silenci".
Backstage (més enllà de la música) neix amb la intenció d´aportar varietat i el coneixement musical adquirit professionalment durant anys, i vocacionalment durant tota una vida. La intenció és promoure una actitud activa i productora enfront de les actituds passives i consumidores. Rascar més enllà de les aparences i les primeres impressions. I, sobretot, oferir una alternativa cultural que obvien els grans mitjans.

Segurament, la música és l´art més potent i directe de tots els tipus d´expressió artística existents.

A diferència de la resta, que poden fins i tot "desaparèixer" per a nosaltres si ens manca algun dels 5 sentits reconeguts, la música seguirà sempre penetrant i fent vibrar totes i cadascuna de les cèl·lules del nostre cos. El motiu és ben senzill, el so.

Ha quedat demostrat científicament que les persones sordes perceben el so. I també com la música, que no poden escoltar però si percebre, provoca en aquestes persones emocions, sentiments i reaccions diferents segons el ritme, les vibracions, les freqüències, l´estil i intensitat d´aquesta.

Hi ha fins i tot estudis que parlen de com la música ens pot modificar estructures internes a nivell molecular; i ningú dubta avui en dia del seu poder terapèutic. S´utilitza per a guarir, per provocar reaccions i per evitar-les, per condicionar comportaments i, fins i tot, per a la tortura de presoners de guerra.

La música és capaç de provocar estats alterats de consciència, relaxar o provocar eufòria, fer riure o plorar, submergir-nos en la malenconia o omplir-nos d´alegria, fer somiar o provocar malsons, fer pensar o no.

La música és tan poderosa, que la nostra incultura musical ens pot fer caure víctimes d´emocions que no podrem controlar. Podem, fins i tot, ser víctimes de qui en coneix el seu poder i en fa ús conscient.

Quan pitjor està una societat a nivell social i cultural, de més baixa qualitat és la música que es produeix en aquesta. I en casos greus de desestructuració social i conflictes, fins i tot es deixa de produir i es prohibeix. La cultura i el coneixement ens fa més lliures i més forts davant els poderosos que viuen de manipular-nos.

La música existeix des del mateix principi de la creació, i no és exclusiva dels éssers humans. Els grans mestres, com per exemple Beethoven, sempre han citat la natura i els animals com la seva més preuada influència i inspiració alhora de composar les seves magnífiques obres.


10 de febr. 2014

Hora del conte: Tic Tac

Un dia a la vida d’un infant és intens, totes les coses es viuen per primera vegada, totes les emocions prenen un nom. Ens endinsem en aquest passar de les hores i vivim amb ells la intensitat de cada moment.
Mitjançant la narració, la manipulació d’objectes i la música en directe, la Lídia Clua acosta a la mainada més petita (de 0 a 3 anys) el món artístic i plàstic. Descobrim el dia a dia dels nadons, com van creixent, com aprenen a jugar, a relacionar-se amb el seu voltant i amb ells mateixos.

La Lídia Clua és actriu, narradora i titellaire amb diferents companyies teatrals o per conta pròpia ha realitzat diversos cursos de teatre, clown, construcció, maquillatge i manipulació de titelles. Actualment és actriu de la companyia de teatre Momama
Un espectacle dinàmic pensat pels més petits.

Aquí podeu veure les fotos de Torelló